Com a fabricant de nina sexual , Puc dir-te que de vegades tinc aquesta reacció a la meva feina quan trec les meves nines en públic per mostrar-les i fer vendes.. La gent se sent més o menys còmoda mirant alguna cosa que sembla un humanoide. Alguna cosa que sembla un ésser humà però que no té detalls o detalls tridimensionals pot semblar menys espantós que les nines que creo que estan pensades per ser tan reals com sigui possible., en els més petits detalls, al pes dels seus petits cossos. Aquesta reacció es pot produir amb figures robòtiques que actuen, semblar i sonar com un humà. Això no només passa amb les nines. Com algú va dir, això es deu en gran part a la societat en què vivim. La indústria cinematogràfica ha guanyat molts diners amb pel·lícules com Chucky i Puppetmaster, en què les nines “cobrar vida” i es torna violent.

Per altra banda, hi ha pel·lícules com Pinotxo, en què la nina cobra vida per esdevenir amorosa, simpàtic i el nen que el pare sempre ha volgut. Hi ha molt a dir de l'exageració al voltant dels objectes inanimats que també són perseguits per algú o alguna cosa.. I una vegada més, Tenim la televisió per agrair molt d'això. No totes les nines trobades a les subhastes estan embruixades. Les possibilitats que això passi són molt baixes, encara que creguis que una cosa així pot ser veritat. malgrat això, malgrat la reacció de por a tenir o veure una nina, també és cert el contrari. Moltes persones estimen les nines perquè són reconfortants en el seu realisme. Poden ajudar-los a sentir-se menys sols al món.

Moltes persones estimen les nines perquè poden interactuar amb elles vestint-les o jugant amb elles., o fins i tot simplement exposant-los. Per ells, veuen la bellesa de la nina on els altres no la veuen. Aquest pot ser el cas d'una nina la cara vintage de la qual ha perdut la seva brillantor i només mostra esquerdes. Algú pot mirar aquestes esquerdes i veure només l'amor que s'ha mostrat a aquesta nina durant dies de joc i somiar despert. Altres no poden veure aquest amor en aquestes esquerdes, però veu una imatge trencada d'alguna cosa que hauria d'estar sencera, o una figura humana trencada. Tenim una por biològica produïda quan veiem una cosa que sembla o sembla un humà però que no es veu. 100% humana. És una cosa psicològica que passa.

He vist documentals sobre aquest tema. Un altre cop, pot ser l'hiperrealisme o les irregularitats que destaquen i donen la pell de gallina a l'espectador. Una cara esquerdada, un dit trencat o qualsevol altra deformitat o irregularitat pot desencadenar aquelles fantasies feliços dels vells temps, o el que podria haver estat quan la nina encara estava sencera, o ens pot fer voler mirar la nina de sobte perquè no és el que podria o hauria de ser. A més, una nina, qui és inanimat, pot ser alguna cosa que l'espectador vulgui veure en directe, com en el cas de Gheppeto i Pinnochio, i la idea que es podria fer realitat en alguna fantasia crea una reacció de por. Aquí teniu la meva resposta, segons el meu millor coneixement. Espero que us sigui útil. No tothom té por de les nines. Millor que ho tinguis en compte.